dimarts, 19 de febrer del 2013

Peculiaritats regionals

Del cap:

  • Estrella: Presència de pèls blancs al front, sobre fons d'un altre color, formant una petita taca.
  • Lucero: Pèls blancs al front sobre un fons de color, formant una taca més gran que l'estrella.
  • Lunars: Taques blanques a qüalsevol altre zona del cap.
  • Cordó: Taca blanca per la regió nasal. (Continu: llarg i sense interrupcions / Interrumput: Diferents segments curtos).
  • Caretó: El color blanc ocupa la major part del cap.
  • Bociblanc: La taca es situa a les narius.

Del tronc:

  • Ratja de mul: Aparició d'una banda de color obscur que se exten des de la creu fins la base de la cua.
  • Banda crucial: Similar a l'anterior, però la banda es prolonga de forma transversal per la regió de les espatlles.

De les extremitats:

Calçats

Taques blanques de major o menor extensió que es presenten a les porcions distals de les extremitatas.
  • Calçat: taca que cobreix fins al garreta.
  • Calçat molt baix: cobreix fins la corona.
  • Calçat baix: fins la "cuartilla".
  • Calçat alt: fins la canya.
  • Calçat molt alt: fins el genoll o més.

Arminyat

Taques negres que apareixen sobre el calçat.



Taula de capes


Tipus de capes

Es denomina capa al conjunt de la col·loració dels pèls, principalment, pell i ulls dels mamifers. Més especificament es refereix al color que envolta de forma uniforme el cos, caps (cirneres de la regió del coll i la cua), extrems (orelles, regió labio-nasal, part distal de les extremitats) i l'iris de l'animal.

Les capes, agrupades segons les característiques genètiques es la seguent:

Capes Bàsiques:

  • Alatzana
  • Castany
  • Negre

Capes Dil·luïdes:

  • Bay
  • Isabella o Palomino
  • Perla o Perlina
  • Cremella
  • Ratonera
  • Cervuna
  • Lobera

Capes de patró Blanc:

  • Blanca
  • Tord
  • Ruà
  • Overa
  • Pia
  • Appaloosa

Capes Bàsiques

Es denominen així perque d'aquestes deriven totes les demés capes, ja sigui mitjançant dilucions o amb pèls blancs.

Alatzana

Pèls del cos, caps i extrems de color vermell-marró. Distribució del pigmente negre a pell i ulls.

Castany

Pèls del cos de color vermell/marró, en distintes tonalitats i proporcions. Caps i extrems de color negre. Pell oscura o negre.

Curiositat: La capa castanya rep aquest nom per la seva similitud al color de la càscara d'una castanya (negre a al zona inferior i marró al centre).

Negre

Tots els pèls negres, inclosos caps i extrems així com la pell.
En ocasions, el pigment es presenta en uan variació marró, donant una capa amb reflexos vermellosos.
Al seu neixament, els poltres de capa negre solen presentar la panxa i les extremitats d'una tonalitat més clara. De la mateixa manera, alguns animals perden l'intensitat del color al llarg de la seva vida.

Capes dil·luïdes

Procedeixen de la dilució d'una de les tres capes bàsiques. Es poden subdividir en dos grans grups: Les capes de "dilució crema" (bay, palomina, perlina i cremella), que es caracteritzen per l'ausència de marques primitives (ratja de mul, banda crucial, zebradures, zones més oscures per la cara etc); i les capes procedents de la "dilució dun" (ratonera, lobera i cervuna), que presenten les marques primitives en totes les seves varietats.

Dilució crema

Aquest tipus de dilució es caracteritza per disminuir la quantitat de pigment (melanina) dins de les cèl·lules, el que produeix un aclarament del color de la capa.

Bay

Procedeix de la dilució parcial del castany. La decoloroació no afecta als caps i a les extremitats, es mantenen de color negre.
La coloració del pels vermells (alatzans) es dilueixen a uan tonalitat groguenca, amb pèls grisos per la base i grocs a les puntes.

Perlina

Procedeix de la dilució intensa del castany. Es dilueix de forma uniforme resultant en una capa groguenca pàlida, amb caps i extrems de color groc paja (tonalitat més obscura que la del cos). Mucoses rosades i ulls color àmbar o blau.

Palomino o Isabela

Procedeix d'una dilució mitja de la capa alatzana. En ocasions la despigmentació es més intensa a caps i extrems (blanc groguenc). És una capa clara, de tonalitat groguenca-paja, constituïda per pèls de coloració gris per la base i un blanc groguenc a les puntes.
Quan neixen, aquests cavallstenen un color molt clar i els caps semblen blancs. La pell és generalment rosada pero va perdent tonalitat amb l'edat. El pèl en ocasions també es rosaci. Els seus ulls solen ser obscurs, però en ocasions só nde color àmbar. Poden necesitar-se bastants anys perque un Palomino agafi uan tonalitat daurada brillant.

 Curiositat: El nom "Isabela" prové d'una llegenda que diu que la arxiduquessa Isabel Clara Eugenia (soberana dels Paisos Baixos), va prometre no canviar la seva roba interior fins que la ciutat d'Ostende (Bèlgica) haguès siguit conquerida. La llarga duració del setge va donar lloc a que el color de la seva roba es tornès de blanc a groguenc. Des de llavors es sol aplicar aques terme al bestiar o cavalleries el color del pelatje de les quals oscil·la entre blanc i groguenc.

Cremella

 Procedeix d'uan dilució intensa de la alatzana. Pèls (inclosos caps i extrems) de color crema molt pàlid (quasi blanc), amb mucoses rosades (despigmentades) i l'iris blau.

Dilució Dun

Es caracteritza per produir uan dilució desigual de la capa base. Això determina l'aparició d'unes zones de la capa més obscures mentres que altres zones són mes clares, amb una aspecte de "rentat".

Ratonera o grulla

Procedeix de la dilució de la capa negre. Capa de color grisàcia obscura, caps i extrems de tonalitat més obscura, amb presència de marques salvatges de color negre.


Lobera

Procedeix de la dilució del castany. Capa de color vermellosa. Caps i extrems de color negre-grisaci amb presència de marques salvatges negres.

Cervuna

Procedeix de la dilució de l'alatzana. Cos i extremitats de color crema. Cpas de color taronja amb presència de marques de color groguenc.


Capes de patró Blanc

Blanca

Aquesta capa es caracteritza perque el pèl es mostra de color blanc i la pell rosada. Ulls en la majoria dels casos marrons pero ocasionalment de color blau. Aquest caballs son blancs des de el naixement i poc freqüents.


Torda

Capa formada per la mescla mes o menys intensa de pèls blancs i negres per tot el cos de l'animal. Pot trobar-se una concentració major de pèls negres als caps i extrems. La pell si té pigmentació. Amb el pas del temps s'accentua el predomini de pèls blancs.

Ruana

Consisteix en al presència de pèls blancs mesclats de forma uniforme amb els del reste de la capa, menys el cap, caps i extrems. Pot presentar-se sobre una capa negre, castanya, alatzana... Per la qual cosa presente diversas coloracions exteriors.

Overa

Capa composta per pèls blancs i alatzans en diferent proporció, que es distribueix per tot el cos de l'animal, incloent-hi caps i extrems.

Pía

Capa que es caracteritza per la manca de pigmentació en diversas parts de la superficie corporal, donant lloc a zones amb pell i pèls pigmentades i d'altres despigmentades i amb pèls blancs. Aquestas zones varien la seva distribució i el tamany.
A les raçes equines espanyoles es molt poc freqüent, per la qual cosa es nombra en funció de les capes que es combien.

Appaloosa

Es caracteritza per l'aparició de taques blanques disperses sobre la grupa, principalment, També es freqüent pell motejades, escleròtica blanca i bandes negres als cascos.
Molt freqüent a raçes equines americanes.




diumenge, 13 de gener del 2013

Races de cavalls

Pura sang anglès


Evoluciona a Anglaterra, neix entre una barreja de 3 cavalls orientats amb euges natives d'anglaterra. D'ells van sortir 3 llinatges de la cria dels pura sang.
La criança de pura sang a estat molt selectiva. Cavall resistent i bó en curses de velocitat i molt reconegut en els hipòdroms.
És un cavall de sang calenta on la seva caracteristica de coratge i resistència són els principals requisits.






Cap estilitzats, poca massa muscular sobre la mandíbula amb extremitats superiors sóm llargues, primes pero mùsculoses, aixó li dona propulsió en la carrera, les del carrera i la gropa prou forts resistirs i donar força durant el golp.

Frisó

Es un cavall de sang càlida, encara que són dòsils, tranquils, amb bon caràcter. Són cavalls de tir, perque són molt sorts.
La crinera es molt espessa i peluda, amb orelles petites i cap llarg sempre són negres, sense cap taca. Són cavalls molt alts amb 1'65m o 1'75m de la creu.

Àrab

Són originària d'Aràbia, ara es a tot arreu.  És la raça mes antigua que es coneix, actualment totes les raçes de cavalls lleugeres porten la seva sang.
Son es de sang calenta, són dels millors pagats i reconeguts per la seva bellesa, intel·ligencia, velocitat, noblesa i amistat cap a les persones.
Amb un carácter fort, una resistència excel·lent.
Cós compacte, coll allargat, extremitats llargues i primes, alçanza 1'50 o 1'52m, la cua sempre en alt.
Són cavalls per fer curses llargues, feien travessies pel desert.
Són utlizats per millorar altres raçes.

Espanyol

També se li diu cavall Andalús. Es tracta d'un cavall Ibéric i un de les races més antigues del món, origen en la época pregacial, aquesta raça es va barrejar amb el berberic i va donar l'actual raça.
Es considera el cavall més noble del món, Ha tingut molta influecia sobre les raçes europees i americanes.
Cavall de sang càlid, cavalls valents i dòsils Obedients i intel·ligents, No son bons per a les curses, s'utilitzen en corrgudes de toros, concursos de doma,  espectacles de circ, tot això gràcies perque son dòsils i obedients.
La capa més comuna és el tord, encara que també n'hi han d'altres colors cavall amb coll fort i arquejat amb crinera llarga, el cap és mitjà i lleugerament convex, ulls vivaços, pit ample amb la gropa arrodonida i potent, El possat del cavall es orgullós i elegant. Te un cos proporcionat.

American Quarter

També conegut com a "quart de milla". Prové dels Estats Units i se'l considera el cavall més popular del món ja que n'hi ha registrats 4 milions d'animals.
És utilitzat a curses curtes (als 400 metres, per això se'l conèix com a 1/4 de milla) per la seva velocitat, i com a cavall d'espectacles i exhibicions, els famosos rodeos
És un cavall de sang càlida que poseeix la velocitat dels cavalls de sang calenta antecessors i l'etabiltiat dels cavalls de sang freda. és molt sensible i tractable i es caracteritza per la seva intel·ligència i tranquilitat.
Aparentment te el cap petit, un cos fort i musculat, un pit ample com al gropa amb aspecte refinat.

Perxeró

Originari de la vall de Perche, a França a prop de Normandia.
Aquesta raça es caracteritza per la seva excel·lent força, el que la fa optima per a treballs de tir pessant. Ja al segle XIX s'utilitzava per arrosegar carruatges. Això ho fa una raça que es cria a tot el món.
Es tracta d'una raça de sang freda, dòcil, manejable, fàcil de montar i adapatable a diferents climes. Normalment també s'utilitza per fer ruts.
Aparentment té un cap gros, un front ample, extremitats curtes i robustes amb pèls llargs i poseeix una abundant crinera.

Pirinenc

És la raça autòctona de catalunya, amb origen als pirineus, tot i que no es molt coneguda. Es tracta d'una raça pesada i s'utilitza igual que el perxeró, com a raça de tir. Al 2007 se'l reconeix amb el seu nom i es converteix en una raça de protecció especial.
Normalment es utilitzada per a explotacions agràries i per fer rutes pels pirineus.
Es tracta d'una raça de sang freda, molt pesada (al voltant dels 650-750kg)

Cavall Salernità

-Raça Italiana/Barreja: Pura sang, Andalús, arab, bereberebs
-Sang calenta
-1'60m 450 i 500kg
-Espatlla llarga, col fort i musculós i extremitats robustes.
-Caracter tranquil i dòcil


Cavall Islandès

-Pes 350 i 450kg, Robust, extremitats curtes
-Coll gran, tira grans pesos
-Sang freda
-Pas volador, pot arribar a correr fins a 55km/h


Cavall mongol

-Animal salvatge de Mongolia
-2,1 metres de llarg
-350kg
-Pel marrò fluix
-Crinera forta


Cavall Mustang

-Origen Nort-Americà, barreja: Espanyol, Àrab.
-Cap gran, pesat pero elegant
-Vida de 15 a 20 anys
- 400 a 570kg
- Sang calida

Cavall Asteca

-Barreja Andalús
-Docils i valents
-Servit per practicar esports
-Agils amb velocitat
-Cap recte o lleugerament convex de perfil
-Coll musculós i lleugerament arquejat


Quarter horse

-Originari de EEUU
-Rep el nom de Quarter race
- Sang calida
-Sensibles, sociables i fàcils de tractar
-454, 545kg
-1'50m a 1'65m
-Ràpids, Tòrax i dors molt musculat


Paso peruano

-Cos robust i musculat


Tenesse Walking

-Pura sang i Morgan per quees procupesi dels cultius
-Altura 1'52- 1'73m
-410 a 540kg
-Coll larg i espatlles inclinades
-Pas allargat
-Camp grans ossos refinats


Palomino

-Cavall inteligent
-Utilitzat per muntar
-Viatjes llargs i rodeos
-Altura: 1'45 a 1'65m
-Cap: petit, mandibula potent
-Cua amb pèl abundant


Arilote:

-125cm altura de la cruz
-Ulla grans, orelles petites


Hannoverià:

-Cavall Alemà (amb pedirgree reconegut amb un simbol H a la cuixa)
-Caracter: Sang calida
-Docil amb molt bon caracter
-Bó en doma i salt
-Cos atletic i elegant 1'60 i 1'70m
-Grop musculosa, cap mitjà, coll llarg i fi, extremitats poderoses.


Menorquí:

-De Menorca
-Utilitzat antiguament al camp i ara a equitació
-Caracter: Sang calenta
-Color: negre
-Cua baica, tronc allargat.



dimarts, 18 de desembre del 2012

Evolució i tipus de cavalls (11/12/12)

Representació del Eohipuus
Els inicis dels cavalls es remunten uns 70 milions d'anys enrere, a l'era terciaria. Aquest va ser l'inici de l'espècie equus, amb l'aparició de l'exemplar Eohipuus el precursor dels cavalls actuals.

Aquests no eren mes grans que un gos, amb un pes sobre els 20 kg i una altura de 35 cm.

L'espècie equus compren als cavalls, les ases i les zebres.


A partir de la seva aparició, aquesta espècie es va propagar per la resta del món atravessant l'estret de Bering, que uneix Amèrica i Àsia. Això va provocar l'adaptació a diferents climes y zones.

  • Boscos: Equus grans i potents (els d'aquestes zones són els antecessors de les races de tir).
  • Altiplans: Fins i esbelts (zona Mongolia).
  • Estepa: Lleugers (antecessors de la raça àrab, o pura sang).
  • Tundra: Grans i pessats, amb pelatge gruixiut (regions polars).
Com a curiositat cal esmentar Equus Ferus és l'espècie a la qual pertanyen tant els cavalls domèstics com el seu avantpassat salvatge extint, conegut com a Tarpan, així com també el Przewalski, l'únic cavall salvatge que viu a les estepes del centre d'Àsia.

Fa uns 4000 anys els cavalls ja havien estat domesticats per l'home. Aquests els utilitzaven com:


  • Animal de Tir (Lleuger o pessat).
  • Per arrossegar carros.
  • De sella (equitació, caça...).
  • Aliment.

Tir pessant:

Races molt grans (fins a 1 tona)
Utilitzats per arrossegar artilleria pesada en combats.

Tir lleuger:

Races grans, entre 400 i 600 kg.
Utilitzats per feïnes del camp o arrossegar carruatges.

De sella:

Races lleugeres com els pura sang anglesa, anglo-àrab, hunter, andalús etc.
Mitjà de transport, equitació, per caçar...

Classificació en funció del temperament

  • Sang freda: Tranquils, races pesades, dòcils.
  • Sang calenta: Nerviossos, agressius (en quant a caràcter, no vol dir que ataquin a humans)
  • Sang càlida: Una combinació de sang calenta i freda, aportant tranquilitat i docilitat a més de lleugeressa i agilitat.

Concepte de raça:

Població determinada que només es relacionen entre ells, riats de forma selectiva i domesticada. Tenen característiques físiques i psíquiques similars.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Psicologia equina 2

Estat d'ànim del cavall
Indicadors principals de l'estat d'ànim:

  • Ulls i orelles.
  • Extremitats, cua i postura.
  • Musculatura: Tensa (nerviós) o tova ( relaxat).
  • Sorolls que emet: Suaus (tranqulitat), renills (excitació, plaer) o crits de protesta (baralles o enfronaments).
Content
  • El llavi superior cobreix l'inferior, orelles relaxades, ulls tranquils.
Atent
  • Orelles cap endavant, narius una mica obertes, llavi superior tremolant, la cua tremola, musculatura tensa.
Disgustat
  • Orelles  mig cap enrere, narius arrufades, aparença enfadada, cua d'un costat a un altre.
Amenaçador
  • Orelles planes i cap enrere, ulls molt oberts, narius obren i s'inflen. Cua entre les cames.
Somnolent
  • Orelles cauen pesadament cap els costats, baixa el cap amb els ulls mig tancats, li pot caure el llavi inferior.
Accions i reaccions en determinades situacions
Els cavalls són de naturalesa nerviosa i excitable a causa del seu instint de fugida.
Si no pot fugir: Donarà patades, mossegarà o empentarà amb el seu cos sense respectar l'espai humà.

Mossegar
  • A causa de la por, per tal de dominar a la persona o a un altre cavall.
Com actuar:
  • Mantenir la dsitància.
  • Llligarlo amb poca corda.
  • No cridar ni pegar-li.
  • No apropar-li la mà ni donar-li premis, ja que pot causar un hàbit de mossegar.
Patades
  • Com a medida d'autodefensa.
Com actuar:
  • Estar atent.
  • Possar-li la cabeçada de treball avans d'obrir la quadra.
  • No netejar la quadre amb el cavall dins.
  • Distància prudencial.
  • Moure el cavall cap a nosaltres.
Invasió de l'espai
  • Actaució en manada, tendeix a ajuntar-se quan es possen nerviosos i xoquen entre ells.
Com actuar:
  • Fer.li veure al cavall que estem presents. Donar-li petits copets amb mans, colzes...
  • No empentar-lo, no serem capaços de moure'l.
  • Girar el seu cap en la nostra direcció per que no ens pugi empentar.
  • Fer entendre al cavall que no som uan amenaça, acarciant-lo, parlant-li fluix.
Com notem que el cavall està tens?
  • El pas es més curt.
  • Orelles endarrere.
  • Moviment amb el cap brusc.
  • Ulls alerta.
Com actuem?
  • Caricies.
  • Parlar-li suau.
Aproximació a un cavall en una quadra
Quan està a prop de la porta:
  • Que es retiri lentament i acostar-nos pel costat esquerre
Quan está lluny de la porta:
  • Cridem la seva atenció per que no es trobi amb nosaltres de sobte.
  • Aproximar-nos poc a poc pel costat esquerre.
Quan el cavall està de gropa:
  • Cridem la seva atenció fent que doni la volta.
  • Entrem de costat, esquerre si es posible, i l'apartem poc a poc.